3ª jornada de microteatre del Festival MUTIS

Vine a veure tres peces de teatre breu a la sala L'Estranger!

​

10-n’hi-do!, de Paolo Campagna

Neus i Alba, amigues des dels primers anys de la universitat, queden per veure la final d'Eurovisió a casa la Neus, nit la qual té pinta de ser una típica d’aquestes de petardejo, menjar xinès a domicili i cerveses. Alba, hipocondríaca i estressada per la seva vida personal i laboral, es queixa com sempre de les seves frustracions i esplaia les inquietuds que porta dins des de fa 10 anys, quan un episodi traumàtic va marcar per sempre la seva vida.

Neus per la seva banda és una bala perduda que porta 10 anys a la Universitat, es busca la vida com pot, és caòtica, desordenada i superficial. Tot sembla seguir el patró d'una clàssica nit entre amigues, fins que arriba la comanda de menjar xinès: el bitllet de 10 euros que Neus es troba entre les mans com a canvi inesperat deslligarà una sèrie de recriminacions i fantasmes del passat que faran tremolar una amistat decennal. Serà cert que les bones amistats no tenen preu?

​​

OK, BOOMER, de la companyia La Otra

Dos chicas se conocen en la habitación de una residencia de estudiantes. 

Sole, tras pasar parte de su vida trabajando ha decidido volver a estudiar, y Candela se muere de ganas por contarle a sus seguidores que va empezar la universidad.

Veremos si son capaces de gestionar la diferencia generacional que las separa.

 

Polvorones, de Juan Carlos Mestre

Una taula diminuta amb quatre cadires al voltant, unes estovalles plenes de tovallons tacats de pintallavis corregut, copes encara mig plenes i quatre xopets mal col·locats. Queda clar que el sofisticadíssim menú de quatre amigues de tota la vida s'ha anat al carall. Comença a sonar Pensa en mi de Llum Casal, en Talons Llunyans, el nostre toc almodovariano. Amb la mateixa elegància que la Becky del Páramo, entren quatre noies, una en una, molt diferents entre si, cada quin més esperpèntica. S'encenen les llums, i de sobte, Marta s'aixeca i paga. Silenci incòmode. Les altres tres es miren pensant exactament el mateix: per què sempre es queda amb els diners del pot?