1ª jornada de teatre breu
28 de març, 20 h. L’Estranger Espai Cultural
2ª jornada de microteatre del Festival MUTIS
Vine a veure tres peces de teatre breu a la sala L'Estranger!
El soberao, de José Arcenegui y Ángela Palacios
En el soberao d'una casa andalusa, on es tendeix la roba quan plou i el blat dorm sota les bigues, Carlitos cada nit es disfressa de si mateix mentre tot el poble dorm.
Entre ombres, es pinta els llavis i canta d'amagat a amors prohibits, somiant amb els escenaris que només existeixen en la seva imaginació.
La nit s'omple de veus: la de María, la seva aliada en la tendresa i el secret; la del camp que murmura les seves pors més profundes; la d'una cobla que travessa els murs del silenci.
Allí, entre la pols daurada del blat, la memòria i el desig es barregen, buscant una manera de dir qui som quan ningú ens mira.
ComPARTO, de Anna Fano
El batec d'un cor que acaba de sortir al món acompanya el començament d'aquesta peça teatral íntima i emocional dedicada a la maternitat. L'experiència personal de l'autora és un recorregut que ressona en l'experiència de totis. La imposició social que cau damunt de les dones des del començament de la vida, que les empeny a formar-se en cuidadores sense possibilitat d'elecció conscient, que ens compromet amb un contracte sense signatura però indissoluble per a la nostra vida sencera, és part de la història personal de totis. Aquesta història és un invitació a una catarsi emocional perquè ens asseiem lliures de treure d'un calaix amagat les nostres vivències (si així ho desitgem), perquè l'experiència teatral es transformi en espai d'escolta, compassió, solidaritat: una abraçada col·lectiva, sempre polític i a vegades terapèutic.
De cabeza, de Lau Mira
Una tarda a la fi dels 90 ́, la Laura espera amb il·lusió que el seu pare la porti a la classe de natació per a poder mostrar-li el seu últim assoliment: tirar-se DE CAP. Al llarg d'aquest recorregut, el relat ens pinta la quotidianitat d'una família a la qual poc li importa l'esport i molt el menjar. La casa, l'acte, la piscina. Mentre travessa espais, el seu cos es llisca pel record. Refloten dinàmiques familiars i vincles que s'entrecreuen amb la vivència de la nena i la mirada de l'adulta.
La Laura ara viu lluny, molt lluny. Ella va viatjar, va migrar. Ells es van quedar. I les preguntes es multipliquen mentre s'acosta el moment de mostrar la seva gesta.